BIOGRAFIA

foto andorraJoan Rovira és l’artista revelació dels premis Enderrock 2016 per votació popular. Després de la seva època de música de carrer, Joan Rovira ens sorprèn amb el seu disc debut Peix Sense Espina (Satélite K) i amb un gran directe. Amb més de 18.000 seguidors a facebook és autor també de cançons com Germans de llengua,  Lo meu riu o Nit de Nadal.

Com ell mateix diu: “Va ser al carrer on vaig aprendre a interactuar amb la gent i a crear un show dinàmic i diferent cada cop”. Ara, això ho porta als escenaris.

Joan Rovira diu “Sí” a la vida i ho transmet amb la seva música i la seva personalitat.  L’artista ebrenc ens proposa el nou concepte de Festa-Autor, que combina la música festiva i la música més personal. Capaç de fer emocionar i de fer ballar durant l’hora i mitja de concert. Sempre amb un punt d’humor i amb el seu accent de les Terres de l’Ebre, Joan Rovira et fa sentir com a casa.

 

ENTREVISTA (www.enderrock.cat) :

COM VALORES HAVER GUANYAT EL PREMI ENDERROCK 2016 PER VOT POPULAR A ARTISTA REVELACIÓ?

Per mi és molt especial. Per una banda, que coincideixi el premi artista revelació amb la sortida del meu primer disc Peix sense espina (Satélite K, 2015) és molt important i em demostra que jo i el meu equip estem fent les coses bé. D’altra banda, que sigui per votació popular encara dóna més sentit al premi, ja que, al final, són ells qui em donen suport cada dia, compartint la meva música o assistint als concerts. Estic molt agraït!

12799069_562724553906680_6882424063321791262_nETS UN DELS MÚSICS MÉS CONNECTATS A LA XARXA I, DE FET, HAS FET UNS VIDEOS MOLT DIVERTITS DE CARA ALS PREMIS!

Si, a part de les càpsules musicals que acostumo a penjar mensualment, m’agrada fer petits videos propers parlant i mostrant-me tal com sóc. Pels Premis Enderrock vaig fer un vídeo-tutorial per ensenyar com s’havia de votar. Ens quedarà el dubte de si he guanyat pel meu talent o pel meu vídeo tutorial! (hehe).

A BANDA DE PEIX SENSE ESPINA, FA UNES SETMANES VAS PUBLICAR UNA CANÇÓ EN DEFENSA DEL RIU EBRE, “LO MEU RIU”, QUA JA SUPERA LES 60.000 VISITES A YOUTUBE. ERA UNA ESPINA QUE TENIES CLAVADA?

Totalment. Feia molt temps que volia escriure una cançó parlant de la meva terra, la meva gent, el Delta de l’Ebre. La inspiració va arribar en un moment clau, quan tot això es veia amenaçat per un pla hidrològic irracional. Molta gent de les Terres de l’Ebre la va escoltar, la va compartir a les xarxes i se la fer seva. Va ser emocionant poder-la canta el dia de la manifestació d’Amposta, el passat 7 de febrer, i que la coregessin més de 50.000 persones.

QUINS SÓN ELS PROJECTES QUE ENCARES AQUEST ANY?

Actualment estem treballant per oferir un gran espectacle en el directe. Energia, missatge i complicitat amb el públic són els ingredient dels nostres concerts. Al mateix temps, estem preparant noves cançons per al segon disc, que sortirà a principi del 2017. Estic en un moment molt dolç de la meva carrera, després de molts anys picant pedra. La gent assisteix als concerts, s’ho passa bé i repeteix. La família cada cop es fa més gran i això em fa feliç.

12987041_579483878897414_7068436471255060034_n

 

ENTREVISTA (www.mesebre.cat) :

EXPLICA UNA MICA ELS TEUS INICIS I COM VAS INTUIR QUE ET DEDICARIES AL MÓN DE LA MÚSICA

Tinc un record borrós cantant “Lo Carrilet de la Cava” davant de tota la clase quan anava a parvulàri! (hehe) Més tard, als set anys vaig començar a tocar la guitarra i va ser allà l’inici d’una història d’amor que duraria fins avui. Bàsicament vaig decidir dedicar-me a la música perque no hi havia res que m’agradés tant.

CASI SEMPRE ET VEIEM CANTAR AMB LA TEVA GUITARRA PERÒ L’INSTRUMENT QUE VAS ESCOLLIR AL CONSERVATORI I AMB EL QUE ET VAS LLICENCIAR ÉS EL SAXO, PER QUÈ?

El saxo és un altre company de viatge que m’ha acompanyat durant molts anys. Fer el superior de saxo a l’ESMUC em va permetre entendre la música, la improvització, ser més creatiu alhora de construïr melodies; però sobretot em va permetre estar en contacte amb grans músics dels quals vaig apendre moltíssim. La guitarra, a diferència del saxo, em permet poder cantar a l’hora que toco, explicar històries. I això m’agrada.

GUANYADOR DE L’EBRE LEADER 2014 COM AMBAIXADOR DE LES TERRES DE L’EBRE. QUE HA SUPOSAT AQUEST PREMI PER TU?

Per mi és molt important sentir-me recolzat pels meus, per la meva gent. Jo, sempre ho dic, sóc un romàntic de les Terres de l’Ebre, i per mi és un privilègi i un orgull portar el nom de les nostres terres a cada lloc on vaig a tocar. Explicar els nostres paissatges i costums. Encara ara em sento feliç per aquest reconeixement!

ALGUNA ANÈCDOTA DE L’ÈPOCA DE MÚSIC DE CARRER A PARÍS?

N’hi ha moltes. Ara recordo una nit a Paris quan tocava pels carrers de la ciutat. Estava tocant al Pont de Saint Luis i quan vaig acabar l’actuació se’m va apropar un noi. Em va explicar que era l’aniversari de la seva novia i que em volia contractar aquella mateixa nit per un “concert privat i sorpresa” davant del riu Senna.

Recordo que al principi vaig desconfiar, però aquell noi tenia una mirada sincera i el vaig seguir. Finalment va arribar la noia i vam baixar al riu, estavem els tres sols. Ells es van començar a fer petons, i allà, a menys de 2 metros estava jo cantant! Era molt raro! (hehe)

El millor de tot, va ser que de repent apareix un cotxe dels Gendarmerie (Policia), que sempre em prohibien tocar pel carrer. Aquella nit, la imatge dels tres junts era tan rara que el cotxe, després d’aturar-se al nostre costat, va pegar mitja volta i va marxar sense dir-nos res. (hehe)

joan llum

LES LLETRES DE LES TEVES CANÇONS ESTAN BASADES EN LES TEVES VIVÈNCIES?

La majoria si. Hi han històries que, tot i no passar-te a tu personalment, les pots arribar a sentir teves si les viu algú que està aprop teu. La majoria de cançons del nou disc estan escrites a París, que és la ciutat on més m’he inspirat.

LA TEVA CANÇÓ «GERMANS DEL LLENGUA», QUÈ HA SUPOSAT PER TU?

Per una banda, sentir que aporto el meu granet d’arena al meu poble català. Per altra, donar a conèixer les meves altres cançons a la gent que m’ha conegut a través d’aquesta cançó.

SI TINGUESSIS QUE ESCOLLIR UNA DE LES TEVES CANÇONS, AMB QUINA ET QUEDARIES I PER QUÈ?

Això és com si et pregunten “A quin fill t’estimes més?”. Cada cançó representa un moment, i s’ha d’escoltar al moment que ho necessites. Escoltar “M’agrada”, “Peix sense espina”, “Senyors Passatgers” o “Per ser feliç” em pot carregar les piles un matí. “Lo meu riu”, “Cendra i poesia”, “Quatre amics” o “Deixar de jugar”, en canvi,  em poden emocionar una nit.

ENS POTS FER CINC CÈNTIMS DEL TEU DISC DEBUT PEIX SENSE ESPINA?

És un disc fresc amb aires mediterrànis que combina tot el que sóc jo com a músic i persona. Amb els canvis d’estat d’ànim que experimento al meu dia a dia. Em considero una persona amb molts alts i baixos emocionals, i això es reflecteix al meu disc. Potser l’element que unifica totes les cançons és el positivisme de cada història, tot i tractar temes molt diferents. És un disc que em fa ballar i m’emociona en qüestió de minuts.

 12805786_562724830573319_1805331104794446713_n

JOAN ROVIRA 

“Et podria parlar del meu passat i de tot allò que he fet fins ara. Et podria explicar totes les ciutats on he tocat, les aventures que he viscut, les cançons que he cantat, la gent que he conegut i les noies que he estimat. Podria parlar-te d’escoles, dels instruments que toco i les hores que he estudiat. Però, també, del temps que he perdut somiant i esperant. Explicar-te tots els projectes i grups que he intentat tirar endavant i no he sigut capaç. Els triomfs i els fracassos que he tingut. Les meves virtuts i tots els errors que he comés. Tots els matins que he deixat escapar per les meves nits d’insomni.

Quan viatjo, sempre dubto quan em pregunten “De quin país ets?”. Els explico que no estem passant un bon moment. La vida es massa curta per a aprendre tots els idiomes i poder dir “Sóc de tot arreu”.

Avui escric les meves cançons en català que és la meva llengua, però també vull fer-ho en altres llengües. M’importa allò que dic i no com ho dic. Sempre amb el somriure a la boca, a cada concert al 100%. Per a mi la música és com l’aigua, un miracle que flueix i flueix, i mai s’acaba . Això és el que he aprés al carrer. Aquest és el meu present”.

 

T’agrada el contingut? Comparteix-lo!!